De pura raça negre, va nèixer a Yaundé(Camerún). Les seves primeres paraules a 'Can Barça' van ser: ''Correré com un negre per viure com un blanc''. I ho va fer, i tant si ho va fer. El Camp Nou el troba a faltar ja que ningú més ha fet la feina que un dia va fer Eto'o, el gran Samuel Eto'o.
Dic i ho afrimo que Samu ha sigut el més gran, i no només per els gols, sinó per la seva manera de fer, per la seva ràbia i la seva lluita, i per el seu amor a la camiseta blaugrana.
L'entitat el va fer fora, el volien al carrer per ser problemàtic. Què entenem per ser problemàtic? Dir veritats? Dir que ell era el que més treballava? Dir que mentre altres estaven al gimnàs ell estava corrents com el que més? No, no ens equivoquem, a Samuel no s'el va despedir per treure la lleguna a passejar. Això seria una gran farsa ja que el davanter de Camerún ha estat un dels pocs sincers, un home que amb les cartes a la taula ha dit el que pensava, el que ell creia que era just. Dir que a ell li donaven pals mentre altres rebien flors és de ser valent, i Samuel va plantar cara i no va tenir mai pèls a la llengua.
La vida del camerunès a Barcelona no va ser fàcil. El primers dies no veia porteria, deian que el ex del Mallorca ja no tenia 'piles' i el F.C.Barcelona li venia gran. Aviat van tenir que mirar i aplaudir, doncs el lleó va recussitar i la seva fam i entrega van fer donar anys de glòria a la gent blaugrana. Aquella manera de pressionar al porter, les seves ganes al Reial Madrid, el seu coratge, el seu saber està en el lloc apropiat i les seves ganes per sempre perdurarà a la memòria del 'culés'. Es va guanyar el nom de l'obra-llaunes europeu, el motiu va ser que Samuel Eto'o va marcar en les dues finals de Champions que va disputar amb el Barça. Va marcar l'empat a París contra l'Arsenal de Wegner i Henry i va marcar el primer gol del F.C.Barcelona a Roma contra el Manchester United. Dos gols d'Eto'o que van significar dues copes de campions a les vitrines de la ciutat catalana.
Va viure anys formidables al costat de l'astre Ronaldinho i el gran Deco, després es convertiria en el soci de Leo Messi. L'home negre, la pantera de Camerún es va fer gran, molt i molt gran. Un nen era quan estava al Mallorca fent enfadar a Luis Aragonés, un home es va convertir a Barcelona quan es va negar a seguir jugant davant els crits racistes de La Romareda.
Però Samuel Eto'o també ha estat un punt de refelxió. Podem dir que l'únic error de la 'Era Guardiola' ha estat deixar escapar a la perla negre. Un gran error canviar la sang i la ràbia africana de Samuel per la passivitat i les poques ganes de Zlatan Ibrahimovic. Per això ara podem dir ben clar que el dorsal número nou del Barça sempre portarà el nom de Samuel Eto'o.
sense cap dubte, un dels noms que el bon culé mai hauria d'oblidar per tenir una idea realment ben fonamentada del que significa ser seguidor d'aquest club.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta entrada, Bernat! Es nota la passió i l'estima que sents per aquest equip i sobretot per "el lleó indomable". Penso que va ser un gran error deixar de comptar amb ell... però suposo que és dels errors que aprenem i que això servirà per no tornar-los a cometre en un futur.
ResponEliminaJa veus que jo també m'he fet un bloc, tenia ganes de fer-ho des de fa temps però no sabia per on començar, a veure si m'en surto.
Una abraçada!