Ser porter del F.C.Bareclona és complicat, no podem dir que sigui fàcil i sino que li preguntin al gran Zubizarreta, Hesp o Busquets que van patir en primera persona les exigències del Camp Nou. En aquesta vida hi han tres oficis molt complicats: Metge, arquitecte i porter del Barça. Però el 14 de gener del 1982 l'Hospitalet es convertiria en un municipi molt important per Catalunya i més concretament per el barcelonisme, en aquesta neixia el futur guardià de la porteria del F.C.Barcelona.
Víctor era el seu nom i el destí voldria que un any amb les seves parades i intervencions fes història amb el club català. Un noi que no volia fer de porter, que es posava trist quan els seus companys marcaven gols i a ell l'escridassaven quan els rebia, així era el gran Víctor Valdés. Però aquest noi amagava alguna cosa, era hàbil, atent i amb reflexes. Aquestes qualitats van cridar l'atenció a la Penya Barcelonista Cinc Copes, un filial del F.C.Barcelona que va apostar per el jove porter de només deu anys. Els seus pares van marxar a Tenerife i ell es va voler quedar-se a la Masi per complir un somni. La cosa no va funcionar, Víctor enyorava a la família i les trucades telèfoniques amb la seva mare sempre finalitzaven amb plors. El jove porter va decidir plegar als cinc messos de provar amb el filial i anar amb la seva famíla a les Cànaries.
Al estiu següent les coses donarien un gir de noranta graus, el torneig de futbol de categories inferiors que emetia la cadena Canal Plus on participava el F.C.Barcelona va fer obrir els ulls a Victor. El de L'Hospitalet volia tornar a formar part d'aquell equip, el somni tornava a reviure. Els entrenaments amb un 'equipet' de Tenerife i les sessions amb el seu pare a la platja tinerfenya van fer possible la seva tornada a casa, la seva casa.
La Masia de 'Can' Barça li va obrir les portes de nou, era la seva oportunitat i no la volia desaprofitar. Però la carrera de Victo Valdés amaga un sofriment molt gran, li engoixaven els partits dels dissabtes i s'ho callava, el gran porter s'ho callava. La seva ambissió no li permitia tornar a plegar, ell volia ser gran.
A la temporada 2002-2003 li arribaria la seva gran oportunitat, debutava amb l'equip blaugrana a l'estadi. Les coses no van anar bé aquella temporada i Louis Van Gaal el va 'regalar' a la banqueta i poc després el ''desterraria'' altre cop al Barça B. Victor Valdés no podia caure, ara no, continuaria lluitant per l'amor a la samarreta blaugrana. Amb Rijkaard al timó el porter va tornar a ser titular, una titularitat que ningú li ha tret fins aleshores. Perquè el gran Valdés s'ha consagrat, s'ha doctorat amb això dels miracles ja que ha parat lo imaparable, que li preguntin a Didier Drogba en les semifinals de la Copa d'Europa del 2009 o a 'Tity' Henry les moltes pilotes que li va treure en la final de Champions del 2006 a París.
Amb tres 'Zamoras' a les esquenes i quinze títols a les seves mans Victor Valdés ha triomfat, ha fet de la porteria casa seva. Un porter màgic amb guans d'or que ha fet història amb el seu equip i ho ha parat absolutament tot. Sota un rostre fred, alguns afirmen xuleria, i uns ulls desafiadors i felins s'amaga el 'Paralotodo' Valdés que ha escrit el seu nom per l'eternitat en els pals del Camp Nou.
totalment d'acord! els que hem sigut defensors de valdés des de sempre hem hagut de patir i veure com el culé desconfiaba d'ell a la mínima que fotia alguna cagada. porteràs que s'ha anat superant any a any i que encara ens donarà anys de seguretat i bones parades.
ResponElimina